Testimonios personales

La Sra. Teresa

La meva àvia ,Teresa Bosch Boria, va néixer el dia 1 de gener de l’any 1910, ara fa 94.La seva família era i és d’un poblet de Lleida anomenat Preixana. Allà tothom és coneixia. A la seva família hi havia una gran tradició religiosa, el seu pare era un catòlic practicant, el seu avi encara més. Un germà de la seva mare va arribar a ser capellà. La mare de la meva àvia, Maria Boria i Solé, sempre havia instruït als seus fills en els camins de Déu, tal i com el seu pare li havia encarregat abans de morir. Anaven a missa, pregaven,........ Déu era una tradició més.

La meva àvia es va casar i va tenir el seu primer fill. Els anys havien anat passant, ja tenia 21 anys. Al poble havien sentit parlar d’aquells que anomenaven “protestants” i tothom deia que eren del dimoni i que el millor era no tenir tractes amb ells.

Un bon dia, un oncle de la meva àvia va tornar del Perú i es va comprar una casa a Bellvís, un poble molt a prop de Preixana. Van arribar les festes del poble i aquest oncle va venir a veure la seva germana. Va ser llavors quan la meva besàvia va sentir parlar de “l’evangeli”. El seu germà s’havia convertit en un “protestant” com dèien al poble.

La meva besàvia va trobar tant interessant i bonic allò que li va explicar el seu germà que volia anar a Bellvís, on es reunien altres cristians evangèlics, i conèixer millor tot allò. Li va agradar tant que des d’aquell dia va començar a llegir una Bíblia que li van regalar i va decidir que mai més tornaria anar a missa. Ara si, que realment començava a conèixer a Déu. Com era d’esperar la gent els va començar a criticar i a donar de costat, ara ells eren del dimoni.

La Sra. Teresa i el seu fill

En aquells temps, hi havia una missionera,Ventura Marín, que anava d’un poble a l’altre i es reunia amb altres cristians evangèlics, llegien junts la Bíblia.També anava a casa de la meva besàvia,la meva àvia hi anava, però no li interessava prou.

La meva àvia va marxar del poble, per motius de fèina, amb el seu marit i el seu fill. La seva mare li va regalar una Bíblia perquè la llegís, però ella no tenia temps. Estava molt enfeinada, la casa, el forn(el seu marit era forner), va tenir un altre fill: una nena (la meva mare).

La seva mare venia a visitar-la a Pira i sempre li parlava de Déu, li deia que llegís la Bíblia, però ella continuava sense tenir temps. Llavors va esclatar la guerra civil i tot es va complicar. El seu marit va morir, a ella la van ferir, els fills van anar a parar a casa d’uns amics........ tot es va complicar.

El temps va anar passant i de mica en mica tot va anar tornant a la normalitat, ara la meva àvia tenia trenta anys. Ella i tota la família (la seva mare, el seu germà i els seus fills) van marxar de Lleida i van venir a viure a la província de Barcelona, concretament a Terrassa. La meva besàvia continuava llegint la Bíblia cada dia i anava a reunions a casa d’altres cristians, (Sra. Daniela...) Passat un temps a Terrassa es va obrir un església (Eben Ezer). En aquella església el pastor era el Sr. Samuel Vila.

La església de Terrassa

Ara, ja tenien una església on reunir-se i sempre que podien hi anaven. Llavors el seu germà , la seva mare i la seva pròpia filla es van batejar. Però a la meva àvia li havien passat massa coses, moltes d’elles no les entenia i Déu no l’acabava de convèncer, creia una mica, però no el suficient per fer un pas més, batejar-se, en definitiva, tenir un compromís amb Déu. A més sempre tenia feina, era vídua, tenia dos fills i havia d’anar cada dia a treballar per mantenir la família. Sempre tenia pressa, sempre corria.

La seva mare, la Sra. Teresa i la seva filla

Els anys anaven passant i la meva àvia ja tenia 50 anys. Ara tenia més temps, els fills eren més grans, no havia de treballar tant i... va començar a llegir la Bíblia cada dia i va intentar entendre tot allò que abans no entenia. Llavors, un bon dia va decidir batejar-se. Ara si que Déu era el més important a la seva vida i encara que continués sense comprendre moltes situacions,estava clar que Déu sempre estava o havia estat al seu costat. Des d’aquell moment i fins a l’actualitat, el més important per ella ha estat i és Déu.

Des que vaig néixer, la meva àvia sempre ha estat un referent molt important pel que fa al tema de les creences. Sempre i en tot moment m’ha parlat de la paraula de Déu. No hi ha conversa en què Déu no estigui present.

Sempre diu que és una sort conèixer la paraula de Déu quan s’és un nen, perquè tens tota una vida per gaudir-ne.I que pot ser si ella l’hagués conegut de més jove hauria pogut ser una missionera i anar a altres llocs a predicar l’evangeli,ser més útil a Déu. Però, el que ella pot ser no s’ha parat a pensar és que, veritablement, ha estat una bona missionera de Déu a casa seva i que tots aquells que l’envoltem i la coneixem hem pogut tenir la sort de gaudir de la resplendor de la paraula de Déu, en els seus ulls , en els seus actes i en les seves paraules.

Per a la meva àvia el llibre de Proverbis, ho explica tot,diu que si te’l llegeixes tot no necessites cap mestre, llegint-lo saps tot el que has de fer o de deixar de fer. Aquest és el testimoni d’una dóna que va començar a caminar en els camins de Déu quan no era massa jove, però que sap del cert que:

“....... vanitat de vanitats, tot és vanitat”.
Eclesiastès 1:2

Espero que aquest senzill testimoni us faci reflexionar sobre la importància de tenir Déu en les vostres vides, perquè :

“ La durada de la nostra existència és a la ratlla dels setanta anys, i, si per als més forta arriba als vuitanta,
el que se’n treu són només que treballs i decepcions, perquè aviat passen i ens n’anem volant. “
Salms 90: 10

Esperaràs a marxar volant, sense tenir temps de conèixer a Déu?
La meva àvia ja és molt gran, i ja fa temps que diu que aviat marxarà d’aquest món per anar allà on no hi ha ni treballs ni decepcions. El dia que marxi, tots els que l’estimem la trobarem molt a faltar. Però tots aquells, que com ella creiem en una eternitat amb Déu, sabem que no pot anar a un lloc millor.

I tu, a on aniràs?

Foto publicada a la revista de l'església quan va néixer qui escriu aquestes línees. ¡¡ Quatre generacions !!

Teresa Bosch Boria
Redacció: Maria Clavel

Leer otros testimonios personales

Regresar a la página principal